Aviseu l'assemblea, alarma ciutadana Que arriba la revolució Que arriba la revolució La revolució italiana Quan em passegi pel boulevard dels italians (Dels italians) Homes i dones desitjaran ser els meus amants Tothom voldrà saber Qui és aquesta dama Qui és aquesta flama que inflama París? Quan em passegi pel boulevard dels italians (Dels italians) París sencer No tornarà a ser com era abans (Abans) La gent aplaudirà Cridant que surti a escena Aquesta morena De màgic somrís Els italians tenim temperament, som divertits Mai no estem avorrits, no en tenim ni idea Estem molt acostumats al teatre popular I que es trenqui de riure, jajaja, la platea Quan em passegi pel boulevard dels italians (Dels italians) Seré l'enveja d'aquella colla de pedants (Pedants) Que són els grans actors De la comedia francesa Que mostren altivesa i somriure postís Els francesos fan comèdia Com si fessin diccionaris Parole, parole, parole Idees pomposes, desvaris Ploren com cocodrils I es mouen tots d'una peça I fan l'amor com les mosques Enganxosos i de pressa Però aviseu a l'assemblea, alarma ciutadana Que arriba la revolució Que arriba la revolució La revolució italiana Quan es passegi pel boulevard dels italians Faré que soni la trompeta de la fama Tots somiarem en ser els seus amants I el gran Goldoni potser m'escriurà un drama Tothom voldrà saber Qui és aquesta dama (Qui és aquesta dama) Qui és aquesta flama, que inflama París? París, París Brava, brava, bravissima Brava, brava, bravissima Brava, brava, bravissima Brava, brava, bravissima Brava, bravissima Brava, brava