- Marquès:
Tu no has vist res, criatura, ¿em sents? ¿Vols seguir el seu camí i anar-te'n amb ell a l'infern? Doncs tingues la boca tancada.
- Louis:
René! Germà!
- René:
Sóc jo... T'he estat buscant tot aquest temps.
- Louis:
Tu eres el ferit que obsessionava el Marquès. Això ho explica tot.
- René:
Es tornarà boig abans de comprendre-ho. I és ben senzilla la trama!
- Louis:
Ens hem trobat per fi! Tinc un record borrós d'un germà agafat de la meva mà, pels camins solitaris, darrere del pare. I ara estem junts!
- René:
Per poc temps. Em queda un fil de vida. Aquest cop el Marquès ha encertat la diana.
- Louis:
Anirem a buscar un cirurgià.
- René:
No hi ha res a fer. No em toquis. La màscara de Scaramouche em protegeix.
- Louis:
¿Scaramouche?
- René:
Encanta't de conèixe't. ¿I tu, què has fet de bo, germà?
- Louis:
Em temo que res. M'he criat al Palau del Marquès i he estat preceptor de la seva promesa de la qual estic enamorat. Però ell ho ha descobert i m'ha fet fora amb crits i amenaces i ara no tinc on anar.
- René:
Venja'm.
- Louis:
¿Com he de fer-ho?
- René:
Estem sols, ningú no coneix el nostre secret i ningú no l'ha de conèixer. Quan me'n vagi enterra'm sota l'escenari i després posa't la màscara de Scaramouche i segueix endavant que aquí no ha passat res. Hi ha encara molta feina... ¿Ho faràs?
- Louis:
Sí, sí! Ho juro! I Camilla?
- René:
Camilla ni tocar-la.