A força de fer riure Es troben molt graciosos A força de fer el merda Es creuen molt valents A força d'abraçar-se Es pensen que s'estimen A força de fer veure Que pensen i mediten Es creuen que són savis Es pensen qui sap què Però per desgràcia No són el que es pensen Són només el que són Titelles, pallassos, pallussos, fantasmes Carotes, carasses i morros pintats Carn de forca i de galera Falsedat encisera Misèria i maldat! A força de fer el ximple Es roben les gracietes Malparlen uns dels altres Després es fan petons Humils quan no treballen Altius quan tenen feina Es pensen que són únics I n'hi ha com xampinyons! Però per desgràcia No són el que actuen Són només el que són Titelles, pallassos, pallussos, fantasmes Carotes, carasses i morros pintats Carn de forca i de galera Falsedat encisera Misèria i maldat! Sort que'm tenen a mi Recordant qui és qui Cadascú al seu lloc I jo al damunt de tot! I jo d'aquí no em moc!