El món està ple de vileses Els homes són llops o taurons Tothom vol anar a queixalades Només sobreviuen els bons La por va impregnant aquest aire La mort se t'enganxa a la pell I tots van caient massa joves Però jo sóc més viu que tots ells Veig la mort i l'oloro Moc les mans i la palpo Trec la llengua i la tasto Sé prou bé quin gust té Sé prou bé quin gust té Quan escolto li sento El soroll de les barres Miro i veig com vigila Sempre a punt de segar Sempre a punt de segar El mar s'agita amb la lluita Dels moros contra els cristians La creu contra la Mitja lluna I jo entremig de dos mons Són dos déus que s'enfronten I que busquen la mort I jo enmig de la lluita Em mantinc sempre a port La mort porta una capa blanca I a tots ens hi vol abrigar Però jo li endevino les passes I sé que me'n puc escapar Amb la mort tinc un pacte I hem estat sempre en paus: Jo compleixo el meu tracte I ella em dóna les claus I ella em dóna les claus! I ella em dóna les claus! Les claus! Les claus! Les claus!