No sé si són imaginades Però sento veus aquí al voltant El sol s'amaga entre les boires I un vent glaçat envolta el món El mar no gosa alçar les ones Perquè hi ha massa mort al seu fons És el mar una llosa de pedra Que s'estén sobre el nostre repòs El cel té una foscor impenetrable I el mar queda cansat i adormit El mar aclaparat El cel entenebrit Davant l'horror de la mort i de l'odi El mar aclaparat El cel entenebrit Davant l'horror de la mort, i de l'odi Aquesta pau de les tenebres és tot el que hem sabut guanyar Però en la mort de Saïd i Blanca Hi ha una història d'amor derrotat Que en el cel brillarà com l'estrella Que ens acusa de ser tan cruels I en el mar reviurà com el somni Que indicava els camins de la pau La pau que ens ha abraçat La pau que ens portarà Com un cavall amansit Per les ones La pau que ens ha abraçat La pau que ens portarà Com un cavall amansit Per les ones El mar aclaparat El cel adolorit El cel empal·lidit El mar esperançat El mar, el cel El mar, el cel