Podré excusar-me per parlar
Potser de coses sense seny
Que em faran mal
Si sóc estrany, noi sense fons
O simplement sóc diferent
Diguem-ho tu
No són raons prou consistents
Jo crec que no, no ens coneixem
Faig cas al cel
O als teus ulls glaucs
Que em fan pensar
Com sortiré de la foscor
Si véns, em trobaràs
Ballant de puntes
Damunt d'aquesta roca
I tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
Aquest vespre silenciós
Cap a racons inexplicables, deserts,
Salvatges.
Esperarem sa nit.
I si em mires així
Em faràs perdre de vista aquest món
I si mous el cos així
Cauré de nou en la teva temptació.
No t'acostis
No t'acostis a mi.
És que no pots veure que ja no ho puc resistir.
És que no te'n adones que per tu jo sóc capaç
De fer-ho tot.
Tu em fas tornar el més gran dels pecadors
Faràs que em torni boig a poc a poc.
No sé com dir-t'ho,
No t'acostis
Tu encens el meu foc.
Més lluny de les muntanyes
Jo vull trobar un racó
Per viure sense pressa
I ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Em preguntes per què ho faig?
Només ho faig per tu
Em demanes per qui ho faig
I m'escoltes callada, en silenci.
Només ho faig per tu,
Que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu.
Tu ho esperes tot de mi
Jo ho espero tot de tu.
Tu em demanes que et faci feliç
I jo et dono més del que puc.
Per fi hem coincidit
I en un instant el món
Pot convertir-se en el paradís
Només podem canviar-lo tu i jo.
Podrem aconseguir el que vulguis
Tu pots desitjar-ho tot.
Podrem arribar allà on vulguis
Només cal imaginació.
Seré tot el que tu vulguis
Pots imaginar-t'ho tot.
El món serà com tu vulguis
Només podem canviar-lo tu i jo.
Tu ets la cançó
Que potser escriure demà
Serà el nostre petit secret
Ningú la podrà escoltar
Només tu i jo.