Els marcianitos passen el temps A la intempèrie de l'univers. L'última espurna se l'emportá Tercer planeta, sistema solar. Perderen la condició Del sabor tropical I ara viuen igual Que els esquimals. El negre espai he trepitjat. Amb sers de gel he fet amistat. Un cor calent m'han demostrat. Tant com el meu de sentimental. Marcianitos, si teniu fred. Un ritme càlid us encendré Marcianitos, si esteu glaçats, Foc de la terra us faré arribar Marcianitos, si teniu fred. Un ritme càlid us encendré Marcianitos, si esteu glaçats, Foc de la terra us faré arribar Quan algun día, anant d'excursió A l'Himalaia o al pol nord Fredors perpètues em parlaran Del vostre món sense calafacció. En vosaltres pensaré. Oh, que trist que deu ser A l'estiu no poder Prende el sol. I sentireu el sabor i el caliu del cha-cha-chá.