No el coneixia de res Companys em digueren Que havia fet cinc anys de presó Arran d'una vaga en mil nou-cents seixanta-tres Fou després d'un recital Amb censura i amb permís Com fèiem els recitals Llavors en aquest país que sembla tan indecís De tantes coses parlàrem Del que hem viscut i del que viurem Del mal que ens han vingut fent Del poc que hem après encara, del molt que ja hauríem de saber Moltes vegades recorde Les paraules que ell va dir Que només uns quants sentírem Entre els riures dels companys, paraules que ara vos dic Si només els rics estudien Només els rics sabran Ens enganyaran amb qualsevol cosa Unes mamelles en cromo, uns culs fotografiats Quatre paraules solemnes i un futbol manipulat No el coneixia de res Companys em digueren Que havia fet cinc anys de presó Arran d'una vaga en mil nou-cents seixanta-tres