Amb los peus verds, los ulls e celles negres Penatge blanc, he vista una garsa Sola, sens par, de les altres esparsa Que del mirar mos ulls resten alegres I al seu costat, estava una esmerla Amb un tal gest, les plomes i lo llustre Que no és al món poeta tan il•lustre Que pogués dir les llaors de tal perla I ab dolça veu, per art ben acordada Cant e tenor, cantaven tal balada Del mal que pas no puc guarir Si no em mirau Ab los ulls tals, que puga dir Que ja no us plau Que jo per vós haja a morir Si muir per vós, llavors creureu L'amor que us port E no es pot fer que no ploreu La trista mort D'aquell que ara no voleu Que el mal que pas no em pot jaquir Si no girau Los vostres ulls, que em vullen dir Que ja no us plau Que jo per vós haja a morir Que jo per vós haja a morir