Bella, de vós só enamorós Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira Tot mon tresor done, i persona A vós, garrida Puix no us vol mal qui el tot vós dóna Dau-me la vida Dau-me-la, doncs, hajau socors ànima mia! La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira Tota la nit que en vós estic He somiat I quan record sol, sens abric Trobe'm burlat No em burleu més: durmam los dos ànima mia La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira Bella, de vós só enamorós Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira Vós m'haveu fet gran cantorista I sonador Vós ben criat; vós bell trobista Componedor Fort i valent; també celós ànima mia La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira No us atavieu, anau aixi Que prenc gran ira Si us ataviau i algú prop mi Per sort vos mira Nueta us vull, gest graciós ànima mia La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira Bella, de vós só enamorós Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós Mon cor sospira