A lo largo de estos años de vida
Aveces publica, aveces catacumbal
He tenido tiempo de reflexionar sobre mi oficio
Y sobre el porque de continuar cantando
O de tomar la responsabilidad de ponerme aqui delante de vosotros
Esto lo he hecho en algunas canciones
Y en una de las más recientes, que reflexiona sobre esta situación
Lleva como titulo Qui ja ho sap tot, quien lo sepa todo
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me
Que no vinga a escoltar-me
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre
Perquè jo encara aprenc de qui m'escolta
De qui em fa callar o no m'escolta
Per això dic
Qui ja ho sap tot
Que no vinga a escoltar-me
Que no vinga a escoltar-me
El desig i l'esperança
La derrota no acceptada
El dubte de tot saber
L'alegria ben guanyada
La tristesa d'un temps malalt
D'hipocresia forçada
Que volem ben diferent
És el que jo cante
Qui ja ho sap tot
Que no vinga a escoltar-me
Que no vinga a escoltar-me
Un crit cert i uns quants matisos
Poemes de vells poetes
Un amor encara viu
Molta ràbia acumulada
En la lluita necessària
Contra el matalàs immens
Que ens volen posar damunt
És el que jo cante
Qui ja ho sap tot
Que no vinga a escoltar-me
Que no vinga a escoltar-me
El desastre quotidià
Que s'allargassa anys i anys
La lentitud de la represa
I els que cauen pel camí
Els tirs mal dirigits
I, per què no dir-ho també?
Una fe, una gran fe
En determinada gent
És el que jo cante
Qui ja ho sap tot
Que no vinga a escoltar-me
Que no vinga a escoltar-me
Qui ja ho sap tot
Que no vinga a escoltar-me
Que no vinga a escoltar-me