Para acabar esta primera parte
Un poema que Salvador Espriu escribio en 1964
Como homenaje a Joan Salvat-Papasseit
El titulo es Inici de cantic en el temple
Inicio de cantico en el templo
Ahora decid
Florece la retama doquiera por los campos
Hay rojo de Amapolas
Comenzad a segar con hoces nuevas al trigo ya maduro
Con el las malas yerbas
A los jovenes labios que se abrieron despues de la tiniebla
Si supierais cuanto ha tardado el alba
Cuan largo es esperar que se eleve la luz entre lo oscuro
Mas nosotros viviamos para poder salvaros las palabras
Para daros de nuevo el nombre de las cosas
Y para que siguierais por el recto camino
Que conduce hacia el pleno dominio de la tierra
Miramos a lo lejos del desierto
Descendimos al fondo de los sueños
Las cisternas sin agua son ya cima subidas por peldaños de horas lentas
Ahora decid escuchamos las voces del viento
Por el alto mar de espigas
Ahora decid
Nos mantendremos fieles para siempre al servicio de este pueblo
Ara digueu: "La ginesta floreix
Arreu als camps hi ha vermell de roselles
Amb nova falç comencem a segar
El blat madur i amb ell, les males herbes
Ah, joves llavis desclosos després
De la foscor, si sabíeu com l'alba
Ens ha trigat, com és llarg d'esperar
Un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots
Per retornar-vos el nom de cada cosa
Perquè seguíssiu el recte camí
D'accés al ple domini de la terra
Vàrem mirar ben al lluny del desert
Davallàvem al fons del nostre somni
Cisternes seques esdevenen cims
Pujats per esglaons de lentes hores
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
Les veus del vent per l'alta mar d'espigues
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
Per sempre més al servei d'aquest poble
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
Per sempre més al servei d'aquest poble
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
Per sempre més al servei d'aquest poble
Ara digueu, Ara digueu, Ara digueu