Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia I jo ben sol em quede a Maragall Aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia Se'm torna el lloc d'un gris inútil ball Ausiàs March em ve a la memòria El seu vell cant, de cop, se m'aclareix A casa, sol, immers en la cabòria Del meu desig de tu que és gran i creix "Plagués a déu que mon pensar fos mort E que passàs ma vida en dorment" Entenc molt bé, desgraciada sort L'última arrel d'aquest trist pensament El seu perquè atàvic, jove, fort Jo sent en mi, corprès, profundament Al llit tan gran d'italiana mida Passe les nits sentint la teua absència No dorm qui vol ni és d'oblit la vida Amor, amor, és dura la sentència Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia El dolor ve a fer-me companyia I no se'n va, que creix en sa llargària Despert de nit somou, somort, de dia Em passa això i tantes altres coses Sentint-me sol que és sentir-te lluny Ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores Que compte el temps que lentament s'esmuny Vindrà el teu cos que suaument em poses En el meu cos quan ens sentim ben junts I floriran millor que mai les roses A poc a poc ens clourem com un puny