No apel·lem la sort sinó al coratge
De guanyar-nos el dret de tenir sort
La sort d'estar ben vius i obrir les ales
Del verb i dir les coses pel seu nom
Dir-ho també si el vent ens ve de cara
Si ens amenacen amb lleis i barrots
Si ens sobrevola l'ombra d'una espasa
Si voldrien apagar-nos el so
Per tots els altaveus i sense pausa
Direm els versos que ens reclami el cos
Direm els mots que diuen l'estimar-se
Direm la llum que puja del subsol
La llum que puja del subsol
Direm l'orgull bàrbar de ser nosaltres
Direm que a poc a poc ens 'nem fent forts
Direm que cap paret serà prou alta
Si una abraçada amiga ens porta a port
Direm que anem omplint carros i barques
Que no ens espanten gens ni llamps ni trons
I el més bonic de quan siguem a plaça
Serà venir donant la mà a tothom
Per tots els altaveus i sense pausa
Direm els versos que ens reclami el cos
Direm els mots que diuen l'estimar-se
Direm la llum que puja del subsol
La llum que puja del subsol
Per tots els altaveus i sense pausa
Direm els versos que ens reclami el cos
Direm els mots que diuen l'estimar-se
Direm la llum que puja del subsol
Direm l'orgull bàrbar de ser nosaltres
Direm que a poc a poc ens 'nem fent forts
Direm que cap paret serà prou alta
Si una abraçada amiga ens porta a port