El món ja hi era
Tenia rius, muntanyes
Pobles perduts que no visitarem
Algú havia inventat la roda
El vidre, les finestres
El ganivet de llescar el pa
Ni les paraules, no hi vam dur
Ens les trobàrem per allà al mig
Mesclades amb els sons
Del desig, de la pena
Dels roncs senils
De l'ambulància
Que passa a deshora
Tendre i feroç com un diumenge al vespre
El món ja hi era
Però tu i jo
I aquest poema
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Certes veritats, certes mentides
L'univers que hi neda
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Però tu i jo
I aquest poema
Només hi som des d'ara
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Les medicines i els malalts
I el protocol d'enterrar els morts
Les declaracions d'amor
I les d'hisenda
Les carreteres, les rotondes
La pedra i l'entrebanc
Repetit repetit
Hi havia, fins i tot
Certes veritats, certes mentides
I l'univers que hi neda fent frontera
Tendre i feroç com un diumenge al vespre
El món ja hi era
Però tu i jo
I aquest poema
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Certes veritats, certes mentides
L'univers que hi neda
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Però tu i jo
I aquest poema
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Certes veritats, certes mentides
L'univers que hi neda
Només hi som des d'ara
El món ja hi era
Però tu i jo
I aquest poema
Només hi som des d'ara
Només hi som des d'ara