He trobat la cançó A la boca del meu poble, Aquell que comença a Xàtiva I m'ha dut la veu de Filio. He passat per Vilafranca On he crescut amb els companys, I he tornat a la meva vall, A les arrels, amb els records. L'aigua fosca d'aquest riu M'ha ensenyat a respectar-lo, A entendre què vol dir amor, I també tenir enemics. Estimo tant la font Que sovint canto per ella, Com tot allò que vull I necessito per aprendre. La cançó em salvarà com un escut I cantaré amb la veu D'aquells a qui no deixen dir res. He trobat una amiga En la cançó, Que m'acompanya I m'alimenta les raons. L'amiga que no s'asseu Davant d'aquells Que parlen amb la boca plena I tenyeixen el futur de submissió. Ella m'ha alimentat Fins despertar-me, I no hi haurà treva En aquestes veus i el cant. Et dono una cançó Per tot el que comença, I posaré a les teves mans El valor, la il·lusió i un somriure. La cançó em salvarà com un escut I cantaré amb la veu D'aquells a qui no deixen dir res. Per tots aquells companys que m'han robat, I en el combat han perdut vida... Però tornaran.