T'ho miraves tot, Tot era un impacte als teus ulls, Caminaves sense desassossec; Sabies que aquell viatge era de foc, I ho observaves tot Minuciosa, minuciosament. No hi havia cap pena Per escriure, en cap paper, Sexe i plaer Inundaven el teu, el meu cos. I caminàvem, i sentíem El crit d'un barquer. Era sota el cel de gener, Prop del mar de Màrmara. I no podíem dir no a cap nit Ni a cap llit. Oh, sensació perfecta de confort. T'estimo i t'ho dic. Invoco el meu jo més pur Perquè aquesta cançó pregunta per tu I no sé on ets, ni si et veure més. T'estimo i t'ho dic. I crido al meu jo més pur Per deixar de sentir Que els fils s'han trencat. La lluna s'ha enfonsat Sobre el mar de Màrmara. I reso al meu jo més pur.