El rei se n'anà de caça I se'n va endur la regina I no quedà en el palau Més que el ninet i la dida Estant-se vora el foc La dida es quedà adormida I quan es va despertar Trobà el ninet cendra viva L'aplegà amb un platet d'or I el va oferir a Maria Valeu-me, Mare de Déu! Apiadau-vo'n Mare mia! Amb això ja tornà el rei Ai, que té la meva dida? Digueu-me, dida, què teniu Ai que hi estau tan afligida? Què n'he de tenir, bon rei! Mirau qui no hi estaria Que n'he cremat un mantell Des més polits que hi havia! Veis aquí una dobla d'or Comprau-ne un de seda fina I ara portau-me l'infant Perquè jo veure'l voldria Va passar davant, davant Mirau amb quin cor podria! Arribà a les cambres altes Trobà el ninet que dormia I si polit era abans Molt més ho era aquell dia Valga'm la Mare de Déu Valga'm la Verge Maria