Va entrar a classe
D'eixant-se dur
Amb el cap repenjat
I els ulls oberts de bat a bat
Mirant
L'obtant el Joan es vergonyós
Silenci
Mirades
Les babes a punt de remullar aquell pitet blau
Té sis anys
Va amb cotxet
La Silvia ens ha explicat
Que el cap li costa d'aguantar
Però riu, somriu, i diuq ue si entusiasmat
Quan es l'hora de jugar
Li poso
A sobre
Un barret
De vaquer, li encanta anar disfressat
Joan, el món és per als valents
I esta pensat per a gent
Que es capaç de viure intensament
Joan, agafa un autocar
Ja se que et fa xalar
I deixat endur aquest cop al mar
♪
Tres setmanes més endavant
El vam anar a visitar al seu niu
Un lloc molt especial
I allà, jugant, ens va deixar provar
Cadires senzilles, i al seure
El món se'ns va tornar més complicat
Per això en Joan ha decidit
Prendre-s'ho tot amb certa serenor
Moure el cos li costa molt
S'estima més ser espectador
Em va semblar que era feliç
I es va quedar un trosset de mi
Joan el món és per als valents
I està pensat per a gent
Que és capaç de viure intensament
Joan, agafa un autocar
Que sé que et fa xalar
I deixa't endur aquest cop cap al mar
♪
Que a l'aigua els cossos no pesen
I podrem jugar sense parar
Joan el món és per als valents
I està pensat per a gent
Que és capaç de viure intensament
Joan, agafa un autocar
Que sé que et fa xalar
I deixa't endur aquest cop cap al mar
I deixa't endur aquest cop cap al mar
I deixa't endur aquest cop cap al mar