No fa tant Eres tot el que em passava d'important, Descuidant Els amics que m'avisaven del meu mal Construïa cada dia una espiral Al teu voltant. No fa pas tant. No fa tant Dibuixava cors al mobiliari urbà, Espiant Les ombres xineses del teu finestral Fent-me creure a glops de negre del Montsant Que jo era a dalt. No fa pas tant. No fa tant que em semblava sentir El teu riure al tren cada matí. No fa tant que em semblava trobar El teu rostre a la taula de cada restaurant. No fa pas tant. Era ahir Quan fingia dedicar-me a repartir Pis per pis Propaganda d'un curset de tast de vins Per trucar-te i sense por poder-te dir: > I escoltar un sí. No fa tant era veure't i estar Tot el dia amb el cor desbocat. Les cançoms carrinclones d'amor Em semblaven escrites expressament per jo Però ara ja no. No fa tant Vaig llevar-me un dia i ja no em feies mal. Farà un any I ara et veig i ric i torno a ser normal, Fins i tot ja no recordo el teu portal. Sembla estrany, Però em va passar. Sembla estrany, Però em va passar.