Ha vençut la tarda, gota a gota, al teu jardí Menges les magranes que reculls només per a mi Ja no veig si hi ha branques o arrels Si és un bosc o una gàbia d'estels Totes les respostes d'un idioma que no escric Cauen com pianos, s'estavellen al teu pit I potser salvaré algun acord Ets a l'ombra de l'arbre més tort Com descrius tantes imatges fent un plano general Invocant la teva guerra com s'enterra una destral? I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu No sé quantes passes et separen del teu cos Dins de l'escafandre és ple d'herbes, nius i pols És tan simple aquest cicle de verd Com un mur, només cau quan és cert Com vols veure la muntanya i pensar en horitzontal? Com de dur és abaixar la guàrdia quan el cop va ser més alt I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu Com descrius tantes imatges fent un plano general Invocant la teva guerra com s'enterra una destral? I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu