Una cadira sense pressa, volen onades sense son, Un full de mapa i quatre coses que he Pescat, com una clau que no obre enlloc Postals, de no saps on, clavades al tros de fusta més vell del món Som, passatgers a l'abordarge dins l'ampolla del missatge, On ens porti el corrent, que ni tan sols va calcular la mà d'algú. Que ens va llençar al mar Una finestra estava encesa damunt la costa de Babel, I vaig trobar-me tot surant per Amsterdam mirant el port amb Jacques Brel. La resta era un reflex a l'aigua dels edificis que han naufragat i un Dels mariners buscant la clau que un Dia li va caure i mai més la va trobar ... Som, som passatgers a l'abordatge dins l'ampolla del missatge On ens dibuix el vent, tant invisible que hem confós amb el destí Som, passatgers a l'abordatge. Dins l'ampolla del missatge, On ens porti el corrent que ni tan sols va calcular la mà d'algú. Que ens va llençar al mar