S'ha fet tard, El bar ja tanca i sortim al carrer. La nit és plena i tot camina lentament, Aquell temps ens va oblidar. Hem viscut Arrepenjats, jugant amb el destí. Les hores esborrant l'absència de tants anys, Sé que tot segueix igual. I veig com brilla aquesta nit, Fa temps que no em sentia així, I els dos ens vam tirar de cap a un mar perdut. I fins que va arribar el matí Nedant, fotuts en aquest llit. Dos nàufrags s'estan ofegant: És massa tard. No dic res, Esmorzarem records i croissanets. Inundarem somriures i tempestes. No sabrem d'on bufa el vent. Bona nit, Quan vulguis ho tornem a repetir. El sol que crema rere la finestra Entrarà sense permís I ja no brilla aquesta nit, S'ha fos la llum de l'esperit, Som contes d'uns avantpassats que van morir. I fins que va arribar el matí Nedant, fotuts en aquest llit. No queden marques als llençols: És massa tard.