Des de la primera cançó Que compartírem Vaig deduir que tu i jo Ens entendríem Cada vegada el meu playlist S'assemblava més al teu I decidírem indagar En les nostres vides I a Barcelona ens vam trobar Mesos després de l'atemptat Vam escollir un lloc neutral I ens vam desvirtualitzar I ens vam desvirtualitzar Durant els tres dies següents Ens preocupàrem De fondre les capes de gel Que ens separaven Vam perdre la noció del temps Parlant de tot un poc I ens va sorprendre aquell hivern Gris de l'Eixample Castillejos amb Rosselló Llavors era el centre del món Vam despullar-nos del dolor En la teua habitació En la teua habitació Damunt la taula vam posar Totes les cartes I vam ser completament francs Entre nosaltres Però se'ns va anar de les mans Aquella situació Quan de sobte vam constatar Que ens apreciàvem Però això no era suficient Tu i jo érem plenament conscients Que una ruptura tan recent No s'oblida fàcilment No s'oblida fàcilment La nit més llarga de juliol Ens adonàrem Que allò era un punt de no retorn Inqüestionable Vam sospesar deu mil opcions Abans de claudicar I vam prendre una decisió Irrevocable Amb un peu dins de l'Euromed Vam pronunciar l'últim adeu I ens abraçàrem al present Com si fora un clau ardent Com si fora un clau ardent Com si fora un clau ardent Com si fora un clau ardent