La mort de Manolete en els fulls del diari
Mentre a Benimaclet jo t'estava esperant
O les execucions en un pati de Nuremberg
Mentre et veia passar pel carrer de les Barques
Un amor en un temps, quin temps, oh quin amor
Un amor inserit per a sempre en la història
El Monestir de Santa Clara creixia en l'aire
El Tyris ple de gent, la pudor de la gent
Les parelles eixien, duien les galtes roges
Les mares no sabien què fer per a sopar
Els pares escoltaven ràdios estrangeres
I tots pensaven que era cosa de quatre dies
O de quatre setmanes a més posar, qui sap
Els fills feien l'amor en el buc de l'escala
El pare raonava amb la mare a la cuina
Envellia la mare sobre els perols absurds
Blanquejaven les grenyes damunt l'os del seu front
Cosa de quatre dies o de quatre setmanes
I passaven els dies, les setmanes, els anys
I la marxa de Mao pel continent de Xina
Després vingué Corea
Després vingué el Vietnam
El pare es va morir, es va morir la mare
La filla es va casar anys després amb un altre
Algunes voltes troba aquell primer amant
Cosa de quatre dies o de quatre setmanes
Com si entre ells no hi hagués hagut la intimitat
En el buc de l'escala, raonen dels seus fills
El meu va a l'Institut
La meua té pallola
Han guanyat una trista, bruta civilitat
Dempeus en el carrer, raonen quan es troben
I cadascú segueix després el seu camí
I cadascú segueix després el seu camí
I cadascú segueix després el seu camí
Oh, l'amor inserit, quina cosa, en la història