Absurdament el cel s'omplia de jardins Esclataven les altes carcasses de les falles Tota València era una foguera alegre Ens donava la festa i la fàcil metàfora Jo cenyia la teua cintura en la penombra Jo respectava el teu silenci dolorós Músiques populars pujaven per les cuixes S'obrien damunt nostre els jardins instantanis Jo assumia una amarga responsabilitat Assistia en silenci al teu amarg silenci Recolzats en el ferro de la barana Véiem la ciutat com un bosc Vacil·laven els llums dels castells en els teus ulls de plant Plens de llàgrimes No cenyia la teua adorable cintura L'un al costat de l'altre, contemplàvem València Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç ♪ Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys Ja no ho sé. Era en una terrassa humil en els afores Tots els veïns pujaren i miraven València Els agradava molt la nit de Sant Josep Absurdament el cel s'omplia de jardins Esclataven les altes carcasses de les falles Tota València era una foguera alegre Ens donava la festa i la fàcil metàfora Jo cenyia la teua cintura en la penombra Jo respectava el teu silenci dolorós Músiques populars pujaven per les cuixes S'obrien damunt nostre els jardins instantanis