Arbres de l'Albereda, aquella font amable Que sona entre les fulles, el carrer de Colom El carrer de Russafa i enllà el carrer de Xàtiva Caminàvem els dos aquell dia d'agost Tu duies un gesmil, distreta, en una mà Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos No gosava tocar-te, et mirava només Amb un amor tan gran com la seu de Mallorca No gosava tocar-te, et mirava només Amb un amor tan gran com la seu de Mallorca Un amor quasi humil, un amor religiós Amb unes ganes de plorar d'agraïment Perquè t'havia dit que et volia i m'havies Contestat que em volies, irromperen de sobte Les trompetes de jazz, el carrer de Russafa Tan divers dels neons en els establiments Alegre de teatres, de cafès i vida Tu duies un gesmil en una mà, recorde Com el vares tallar mentre et parlava jo I en arribar a casa el duies a la boca Amb un amor tan gran Amb un amor tan gran Amb un amor tan gran Amb un amor tan gran com la seu de Mallorca