De pedra són els murs que envolten aquesta foscor. De pedra és el taüt per amagar sempre el dolor. De reixes i cadenes han cobert el nostre món. La història continua enfonsant els nostres morts. Pedres, pedres dins la obscuritat. ¡La obscuritat! Pedres, pedres que no oblidaran. ¡Que no oblidaran! I ens ha tocat aquesta nit companys lluitar, Trencar silencis imposats per poder respirar. I haurem d'encendre amb torxes la terra del nostre cor I així per sempre vèncer la negror. Pedres, pedres dins la obscuritat. ¡La obscuritat! Pedres, pedres que no oblidaran. ¡Que no oblidaran! Per cada llosa que han posat negant la nostra sang, Per construir aquesta nit de submissió i de fang. Us tornarem amb pedres d'odi tanta repressió I així per sempre vèncer la negror. Per cada llosa que han posat negant la nostra sang, Per construir aquesta nit de submissió i de fang. Us tornarem amb pedres d'odi tanta repressió I així per sempre vèncer la negror. Pedres, pedres dins la obscuritat. Pedres, pedres que no oblidaran. ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pedras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras! ¡Pe-dras!