Another day, I say another day.
Crido cada matí salveu-me, may day.
El despertador del móvil no es retrassa ni un minut i jo com un rellotge vaig al lavabo, em miro al mirall, badallo i cago.
No em rento la cara, l'aigua és massa freda.
Comença el dia amb un lleuger olor a merda.
És de nit encara.
He provat tots els treballs i no m'agrada cap, no sé que vull ser quan sigui gran.
Cantant?
O fill de puta!
Jo no vull que un director d'orquestra em mani amb la seva batuta.
Em diuen el camí i surto de la ruta.
Esquivo ofertes, no estic assegurat, no he heredat res i els papas un pis no m'han pagat.
La solució no és fer-se funcionari de l'estat ni quedar-se esperant a que et toqui la quiniela.
Sense treball no hi ha diners, sense diners no hi ha menjar.
La pela és la pela, bona frase, vaya tela!
He currat en varis llocs la majoria precaris, mercenaris amb salaris lamentables, ja se m'inflen els ovaris.
Jo no vull treballar, els matins haver de matinar,
El despertador posar, vuit hores currar,
Jo no vull treballar!
Another day in my way.
Nova jornada laboral, torno a estar als peus de la llei.
Fer vaga general o baixar-se els pantalons per un jornal contra la crisi.
Cada mes un nou ofici.
Que treballi el rei.
La puta feina mai va ser l'eina.
Caic, tinc son, pres de la cafeïna.
Arribar a final de mes es tot el que m'amoïna.
Aquests cabrons em fan callar i no volen que es noti.
No vull rebre ordres com si fos un soldat, em marques un camí i agafo el del costat.
Dotze hores no pagades i no volen que em reboti.
En cap curru hi ha un cap que no t'exploti.
Jo visc per escriure i no per sobreviure, vull riure, ser lliure... I em pregunto: no sé que vull ser quan sigui gran?
Cantant?
O un desgraciat!
Ni Matthew Tree em va obrir el camí per acabar d'entendre quan s'ha d'exigir el teu premi.
Sóc un mercenari del sistema mil·lenari que espera la crema de tots els sicaris empresaris.
Jo no vull treballar, els matins haver de matinar,
El despertador posar, vuit hores currar,
Jo no vull treballar!