Potser em deixin les paraules O potser em deixeu vosaltres O només que els anys em posin A mercè d'alguna onada Mentre tot això no arriba Que a la força ha d'arribar-me Potser tingui temps encara De robar-li a la vida I així omplir el meu bagatge Mentre tot això m'arriba... vida, vida! Encara veig de vegades De vegades veig encara Els meus ulls d'infant que busquen Més enllà del glaç del vidre Un color a la tramuntana Diuen les veus assenyades Que era inútil cansar-me Però a mi un somni mai no em cansa I malgrat la meva barba Sóc infant en la mirada De vegades veig encara... vida, vida! Si em faig vell en les paraules Per favor tanqueu la porta I fugiu de l'enyorança D'una veu que ja s'apaga Que a mi no m'ha de fer pena I que a mi no em farà cap pena I aniré de branca en branca Per sentir allò que canten Nous ocells del meu paisatge Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida! Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida! Si la mort ve a buscar-me Té permís per entrar a casa Però que sàpiga des d'ara Que mai no podré estimar-la I si amb ella he d'anar-me'n Tot allò que de mi quedi Siguin cucs o sigui cendra O un acord del meu paisatge Vull que cantin aquest signe... és vida, vida!