Germans, la vida se'ns va A poc a poc ens la prenen, Si avui ens obren la mà és que hi ha d'altres cadenes. Cadenes d'aire polsós, de sexes imaginaris, De luxes encisadors i objectes innecessaris, Que van lligant-nos el cos I ens empobreixen els llavis. Que no ens enganyin mai més Els assassins de la vida; No veuen més que els diners I el seu miratge ens arriba. La seva culpa, germans, és el poder que els embruta; La nostra, viure callats, I tots amb l'ànima eixuta. És el que crec, germans, és el que crec.