I així com l'home té por i es destrueix
Per no escoltar la vida,
Així la vida el persegueix,
El fa parar i el crida.
Fora del temps,
Allà on les coses són simples moments
I no hi ha angoixa;
Allà on no poden burxar les nostres mans
Ni malejar un paisatge,
Lluny de les màquines triomfants,
Lluny del seu esclavatge;
Fora del temps,
Mirant al seu endins,
Buida la ment
Fins que el silenci ve,
Fins que el silenci ve,
Silenci breu
Que a cops t'atrau,
Silenci nau
Que camina,
Silenci por
Que fuig o rondina,
Silenci plor
Que puja i cau.
Silenci cor
Que t'obre el pit,
Silenci crit
Que desespera;
Silenci llum
Que els ulls allibera,
Silenci arreu
Que escolta Déu.
Que l'home perdi la por a la solitud
I ja veurem què passa;
Potser veurà que va perdut,
Potser s'entorni a casa.
Fora del temps,
Mirant el seu endins,
Buida la ment;
Fins que el silenci ve,
Fins que el silenci ve.
Silenci breu
Que a cops t'atrau
Silenci nau,
Que camina;
Silenci por
Que fuig o rondina;
Silenci plor
Que puja i cau;
Silenci plor,
Que t'obre el pit;
Silenci crit,
Que desespera;
Silenci llum,
Que els ulls allibera;
Silenci arreu,
Que escolta a Déu.
Поcмотреть все песни артиста