Bona gent que aneu pel món rebent trompades Dels esclaus de la rutina, Qui els dirà on són les ales de gavina Per volar fora del temps, fora del Temps...? Fora del temps, Senyor meu, Per deixar de cremar la vida Inútilment, Senyor meu, De la mà d'embrolles i mentides. Sense diners ni traficants, Sense la trampa del progrés i el desencant. Amb l'ambició del caminant que vol ser lliure I va buidant-se les mans. Fora del temps, Senyor meu, Com la font que neix a la balma; Filla de pluges i neus Volarà un segon i es fon en calma. Sense daurats clarividents, Sense la espasa del pecat Als innocents. Amb l'ambició del caminant Que vol ser lliure I va buidant-se les mans Fora del temps, Senyor meu, I a l'abric de la teva nuesa Per fer més fàcil l'adéu I deixar-se en mans de la sorpresa...