Que ens vegem un dia, camarada, Allà on s'acaba el fum de la ciutat Amb la clau de casa abandonada I un ànsia de veritat. Hi ha un tresor que espera, camarada, El nostre pas furtiu i enamorat Fet de plors, que eixuga la rosada, I orgulls assassinats. Que el camí no sigui, camarada, De submissions a l'home intermitent; L'home ignora el dia que s'apaga O ix un sentiment. Aprendrem a viure, camarada Dels qui han après a viure en el No-res, Amb l'esperit alerta a la trobada I no gaires coses més. Amb la seguretat que donar saber on és la llum I no conèixer-la, i no conèixer-la -Quan la sento a prop se m'esmuny- Vull trobar-me amb tu, company, Fer-me fum I fondre'ns un instant; Llavors cauen els gegants.