Són petites gotes d'aigua enamorada Que t'esperen impacients cada matí, Que empastifen de gargots una pissarra I netegen l'aire d'una escola gris. Són ditades suaus ansioses de besar-te, D'escombrar per a tu la pols del seu carrer, Són butxaques capgirades que esgarrapen, Són preguntes que atabalen sens volguer. Són trossets de boira al vent de les afores, Cavallers temibles d'hortes i barrancs, Atrapats de dia al llapis tantes hores I de nit a un llit estret pels seus germans. I són fulls, Fulls que algú deu haver arrencat, Fulls d'un llibre Que s'escriu a la ciutat. Amb dibuixos i paraules diferents, Amb un altre riure I amb un altre accent. Són petites gotes d'aigua enamorada, Gotes de suor, de llàgrimes i sang Que floregen les tauletes apilades I no saben que a l'escola són de pas. Són el tros de terra verge dels seus pares, L'únic fruit seu que uns peus mai no han trepitjat, L'únic arbre que ningú els ha pres encara, Perquè poca cosa valen els infants. Aprendran a fer ciment al temps que a escriure, No duran tacats de tinta els pantalons, A la força drogaran la son per a viure, Força que ha d'abatre un dia els peus del món. I són fulls, Fulls que algú deu haver arrencat, Fulls d'un llibre Que s'escriu a la ciutat. Amb dibuixos i paraules diferents, Amb un altre riure I amb un altre accent.